Article
Tens un chatbot al web? Des d'agost has d'avisar que és una IA
El 2 d'agost de 2026 van entrar en vigor les obligacions de transparència del reglament europeu d'IA. La que afecta més negocis és la més simple de totes: si una persona parla amb una màquina, ho ha de poder saber.
No cal cap bàner, cap pop-up ni cap text legal. Es resol amb una frase ben col·locada. Aquí tens on posar-la, com redactar-la i quins casos són els que de debò cal revisar.
Què obliga exactament l'article 50
L'article 50 del Reglament (UE) 2024/1689 estableix obligacions de transparència per a determinats sistemes d'IA. Les que importen a un negoci normal són tres:
- Interacció amb humans. Els sistemes destinats a interactuar directament amb persones s'han de dissenyar de manera que la persona sàpiga que interactua amb un sistema d'IA, tret que resulti evident pel context.
- Contingut sintètic. El contingut generat o manipulat artificialment —imatge, àudio, vídeo, text— ha d'estar marcat com a tal quan pugui semblar autèntic.
- Reconeixement d'emocions i biometria. Cal informar-ne les persones exposades a aquests sistemes.
I fixa't també en el que no diu: no diu que hagis de treure el chatbot, ni demanar consentiment, ni mostrar un avís a pantalla completa abans d'escriure. L'obligació és informar, no posar obstacles.
Els tres llocs on cal revisar-ho
1. El xat del web
És el cas més clar. Si el widget respon sol, s'ha d'identificar. Els dos llocs que funcionen: al primer missatge del bot, o en una línia petita sota el camp d'escriptura. Amb un dels dos n'hi ha prou; posar-ho als dos és millor i no molesta.
2. Les respostes automàtiques de WhatsApp
Aquí és on més negocis ho tenen sense resoldre, perquè la resposta automàtica es va configurar fa temps i ningú no l'ha tornat a mirar. Si el missatge que rep el client el redacta un sistema i no una persona, hi entra. Es resol afegint la identificació al primer missatge de la conversa.
3. El telèfon
Si tens un agent de veu que atén trucades, s'ha de presentar com a assistent. En veu això és encara més important que en text, perquè una veu natural sí que pot confondre de debò. Un agent ben muntat ho diu a la primera frase i ofereix passar amb una persona.
La pregunta útil no és "tinc un chatbot?". És "hi ha algun missatge que surti del meu negoci sense que l'escrigui una persona?".
Com redactar-ho sense que sembli un avís legal
La por habitual és que dir "sóc una IA" espanti el client o resti confiança. A la pràctica passa el contrari: el que resta confiança és que el client ho descobreixi a mitja conversa. Aquestes fórmules compleixen i no grinyolen:
Per al primer missatge del bot
"Hola, sóc l'assistent virtual de [negoci]. Et puc ajudar amb horaris, reserves i dubtes freqüents. Si prefereixes parlar amb una persona, digue-m'ho i t'hi passo."
Per a la línia sota el xat
"Assistent virtual (IA). Per parlar amb una persona, escriu persona."
Per al WhatsApp
"Et respon l'assistent automàtic de [negoci]. Escriu en qualsevol moment perquè t'atengui algú de l'equip."
Per a l'agent de veu
"L'atén l'assistent virtual de [negoci]. Puc prendre-li la reserva o passar-lo amb algú de l'equip."
Les tres coses que fan que funcioni: es diu al principi, es diu en llenguatge normal, i va acompanyat d'una sortida cap a una persona. Aquesta tercera part no l'exigeix l'article 50, però és la que converteix l'avís en una cosa que millora l'experiència en comptes d'empitjorar-la.
El que també compta: imatges i vídeos generats amb IA
La segona obligació de l'article 50 s'oblida més, i en màrqueting local és fàcil de trepitjar. Si publiques una imatge, un vídeo o un àudio generat o retocat amb IA que pugui passar per real, cal assenyalar-ho.
On és la frontera, a la pràctica:
| Cas | Cal marcar-ho? |
|---|---|
| Il·lustració o mockup evidentment artificial | No: és evident pel context |
| Foto de producte retocada amb IA (llum, fons) | Zona grisa: depèn de si altera el que el client rebrà |
| Foto "del nostre local" generada amb IA | Sí, i a més és un problema de publicitat enganyosa |
| Vídeo amb una veu clonada o una persona sintètica | Sí, sense discussió |
| Text d'un anunci escrit amb ajuda d'IA | No, tret de casos concrets d'informació d'interès públic |
Marcar-ho és senzill: un peu d'imatge del tipus "Imatge generada amb IA" compleix de sobres. No cal cap marca d'aigua ni metadades complicades per al cas d'una pime.
El que vam fer en aquest web (i per què ho expliquem)
Ens dediquem a muntar chatbots i agents de veu, així que el lògic seria que aquest web en tingués un. No en té. Qui respon els missatges de Lleid·IA és una persona, i està dit explícitament al fitxer que publiquem perquè els sistemes d'IA ens llegeixin.
I a la portada hi ha una conversa de WhatsApp que ensenya com treballa un agent de reserves. És una recreació il·lustrativa, no un sistema responent en directe, i per això porta l'etiqueta EXEMPLE a sobre i una nota a sota explicant-ho. Ja era així abans que l'article 50 fos exigible, perquè ensenyar una demo com si fos real ens semblava malament per si sol.
Complir això és fàcil. El difícil és resistir-se que la demo sembli més impressionant del que és.
Si estàs muntant o revisant un agent i vols que la part de transparència vingui feta de sèrie, és com plantegem els chatbots i agents d'IA: identificació clara, traspàs a persona i límits definits sobre què pot i què no pot respondre.
Preguntes freqüents
He de posar un pop-up d'acceptació abans del xat?
No. L'article 50 demana informar, no recollir consentiment. Un pop-up bloquejant no afegeix compliment i sí que redueix les converses que inicia la gent. Amb la identificació al primer missatge o sota el camp d'escriptura n'hi ha prou.
El meu xat l'atén una persona, però amb respostes desades. Aplica?
Si respon una persona fent servir plantilles, no hi ha cap sistema d'IA interactuant i aquesta obligació no s'activa. La línia és en qui decideix la resposta: si la decideix un model, aplica; si la tria una persona, no.
I si el chatbot només dona horaris i preus?
Aplica igualment. L'obligació no depèn de com de sofisticada sigui la conversa, sinó que hi hagi un sistema d'IA interactuant amb una persona. La bona notícia és que en aquest cas l'avís és encara més fàcil d'encaixar.
Puc posar-li un nom humà a l'assistent?
Pots, sempre que quedi clar que és un assistent virtual. El problema no és el nom, és donar a entendre que hi ha una persona al darrere. Un "Sóc la Marta, l'assistent virtual de..." compleix; un "Sóc la Marta" a seques, no.
Qui respon si el bot diu una barbaritat a un client?
L'empresa que el desplega. Per això importa tant que l'agent estigui acotat a la informació real del negoci i sàpiga derivar el que no sap, en comptes d'improvisar. Aquesta contenció és disseny, no un extra opcional.
Això ho revisa algú d'ofici?
No hi ha inspeccions sistemàtiques anunciades. L'escenari realista és una reclamació d'un client o un avís d'un competidor. Per això convé tenir-ho resolt: no per por de la multa, sinó per no començar aquella conversa en mala posició.
Fonts consultades
- Reglament (UE) 2024/1689, article 50 — EUR-Lex · font oficial
- ECIJA — Els nous requisits de transparència entren en vigor el 2 d'agost · consultat 26-08-2026
- LetsLaw — Les tres obligacions del Reglament d'IA que entren en vigor alhora · consultat 26-08-2026